El passat divendres 12 de Febrer vam comentar el text de “Frankestein el educador”, cadascú tenia que llegir-se quatre històries relacionades amb el mite de Frankestein, elegir la frase que més ens agradat, i comentar-la a classe.
Primerament el text comença fent una introducció on ens explica que tot educador crea poder sobre el educant d’una manera o altra. Intenta comparar el mite de Frankestein amb la forma de educar d’un educador. Frankestein va crear al robot de la manera que ell va voler que siguera, com un educador quan educa, que educa al educant de la manera que ell vol que sigui. Al meu parèixer, crec que tot educador deuria d’educar d’una manera correcta, sense emportar-se al educant i a la seva educació al seu terreny. “¿Se puede ser educador sin ser un Frankestein?”.
Una vegada introduït el text, fa una paradoxa sobre l’abella democràtica. A tots ens donen una identitat, però amb el pas del temps cadascú elegeix el seu camí.
Què és educar? Educar no és tant sols desenvolupar una intel·ligència formal capas de resoldre problemes de gestió de la vida quotidiana o de encarar-se a dificultats de ordre matemàtic. Educar és, també, desenvolupar una intel·ligència històrica capas de discernir en que herències culturals està inscrit. És introduir a un univers cultural, un invers en el que els homes han aconseguit amansar fins cert punt la passió i la mort, l’angustia davant el infinit, el temor davant les pròpies obres, la terrible necessitat i la immensa dificultat de viure junts... en un món en el que queden algunes “obres” a les que es possible remitir-se, de vegades tan sols per a assignar paraules, sons o imatges o aquell que ens atormenta, tant sols per saber que no se està sol.
Moltes vegades a l’hora d’educar es parla de la predicció creativa, la qual consisteix, i està demostrat, que si a un educador se li comenta que tal alumne té grans capacitats intel·lectuals, aquest educador va a tindre una mirada de cara al educant positiva. De igual manera que si li comenten coses negatives sobre algun educant, aquest va a tindre una visió negativa de cara al educant.
La majoria de les vegades ens tant sols ens fixem en les primeres impressions o en els comentaris que rebem d’altra gent sobre algú en concret, però deuríem de donar un vot de confiança a tothom i no jutjar de primeres. “Desde que los professores empezaron a tratarle como un buen alumno, se convirtió de veras en uno: para que la gente merezca nuestra confiança, hay que empezar por dársela”.
En resum, és podria dir que l’educació és un tipus de fabricació, tothom ens deixem educar i ens eduquem de la manera que el educador vol. És així que “el hombre es hecho por otros”.
Marina Díez Torremocha
