El divendres 6 de Maig, estiguérem comentant a classe el text de Benedicto, anomenat “Construint la ciutadania juvenil”, en el qual es planteja i ens fa reflexionar si es possible ser jove i ciutadà o ciutadana al mateix temps.
En primer lloc, voldríem comentar una frase del text:
Si alguna cosa és evident és que el context social, cultural i ideològic de la societat actual no és gens propici perquè els joves puguin anar construint una experiència cívica que els permeti convertir-se en actors protagonistes del seu futur i del de les seves comunitats.
I és que, el que diu és totalment cert, ja que moltes vegades són els joves qui volen implicar-se i realitzar activitats en alguna comunitat, però són les persones que tenen el “poder” de que aquests puguin implicar-se en la societat, els que prefereixen que siguin persones més “majors”, amb “experiència” els que ho realitzen, ja que no confien amb el joves de avui dia. I el que no pensen, és que pot ser que aquests tinguin més idea i sobretot molta més il·lusió i ganes que altra persona més major.
En segon lloc, hem pogut veure molts de nosaltres, que a Espanya s’ha intentat que els joves ens implicàrem més, si es pot dir així, mitjançant una assignatura anomenada Educació per a la ciutadania, en la que bàsicament ens ensenyaven un poc de llei i drets. A classe hem pogut reflexionar sobre aquest tema, i és que en lloc de fer aquesta assignatura més dinàmica, participativa i activa per als alumnes i les alumnes, es feia de la mateixa manera en la que aprenem les matemàtiques.
I es que aquest és un dels exemples en el que podem veure que a l’Administració no li convé que els joves s’impliquen i participen com a ciutadans. Ja que, totes les polítiques de joventut que és fan, són els joves qui s’han d’adaptar a elles i no al contrari, per tant, sols ens deixen participar dins d’uns cànons, i no anar més enllà.
Salut Galiano
No hay comentarios:
Publicar un comentario