FRANKESTEIN

     En aquesta sessió  del dia 18 de Febrer , de Frankenstein s’ha parlat un poc de tot, però el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut aquests conceptes que expose a continuació.  

“El niño llega al mundo infinitamente pobre, y que no puede desarrollarse más que gracias a un entorno estimulante y a su inscripción en una cultura”, evident és que tothom arriba al món sense saber res, sense ningun tipus de coneixement, anem adherint-los amb el pas del temps i ensenyant-nos d’aquells educadors que ens eduquen. Aquests educadors ens ensenyen, ens ajuden a introduir-nos a la societat, però… hi ha que saber diferenciar entre introduir i modelar, i entre ajudar i fabricar. La funció d’un educador és tant sols introduir-nos d’una manera o altra a la societat, ajudant-nos a comprendre-la. Bé, com diu a un fragment del text “…que sea introducido y no moldeado, ayudado y no fabricado”.  

     Moltes vegades ens volen inculcar coneixements i creences que no van amb nosaltres, davant d’aquesta situació, els educants responen d’una manera negativa, ja que no ens estan educant, ens estan modelant al seu parèixer. “lo normal, en educación, es que la cosa <no funcione>: que el otro se resista, se esconda o se rebele. Lo normal es que la persona que se construye frente a nosotros no se deje llevar, o incluso se nos oponga, a veces, simplemente, para recordarnos que no es un objeto en construcción sino un sujeto que se construye”.  

      Si fem un breu resum d’aquests fragments de “Frankenstein educador” podríem arribar a la conclusió de que tot educador educa al seu parèixer sense tindre en compte la manera de ser del educant. Si ho relacionem amb el treball social, tant un/a educador/a social, com un/a treballador/a social deu de dirigir-se al usuari/educant d’una manera adequada, d’una manera que s’adapte a d’ell, d’un manera la qual el educant o l’usuari puga comprendre fàcilment tot el que se li diu.  

Marina Diez