Parlem un poc dels paradigmes i acabem en Frankestein.

Aquest passat dijous 25 de Febrer, començarem la classe fent una recapitulació dels continguts donants la classe anterior. Continuarem en l’explicació dels paradigmes de les ciències socials ací vos deixem els paradigmes i una xicoteta explicació:

• El paradigma tecnològic o positivista: La ciència social es una ciència pura com les altres, es objectiva i hi ha que descobrir-la. Cada problema te una solució objectiva i clara.
• El paradigma interpretatiu o hermenèutic: La realitat social es crea a traves de les interaccions simbòliques i pautes de comportament. La realitat no es objectiva té tantes cares com persones hi ha, no hi ha una única realitat.
• El paradigma crític o dialèctic: És també el interpretatiu però afegeix que les percepcions dels subjectes venen donades per la situació dins de la societat i les seues condicions de la situació social en la que es troben.

En la segona part de la classe es dedicarem ha comentar el text de Frankestein i acabar-lo. Per començar podem remarcar diverses idees que hem extret alguns alumnes de la classe:

- El centre i la importància ha de recaure en el programa/contingut o en el alumne.

- Qüestiona dos pols de l’educació, hi ha que educar mostrant el món i el educat ja realitza la seua construcció , hem de fer una relació del subjecte en el món.

-El que sol ocórrer en els educats es que no es deixa dur i per tant lo normal es que l’educació no funcione i per tant es rebel·la i s’oposa, com pot ocórrer en l’adolescència.

- Es tracta de que l’educador a de donar les condicions per a que s’eduquen i ensenyen, no educar si no que tinguin les condicions adequades.

- No es tracta de fabricar al subjecte en la cultura ni al revés, primer has de conèixer la realitat i a partir d’ací pots qüestionar-la.

Hem destacat les 7 exigències que treballa el text:

• La primera exigència consisteix en renunciar a convertir la relació de filiació en una relació de causalitat o de possessió.
• La segona exigència consisteix en reconèixer a aquell que aplega com una persona que no pot fabricar-se al gust de l’educador.
• La tercera exigència conte una reconstrucció per part del subjecte, de sabers i coneixements que ha de inscriure’s en un el seu projecte.
• La quarta exigència constata que ningú pot posar.se en el lloc de l’altre i que l’aprenentatge suposa una decisió personal de la persona educada o que aprèn.
• La quinta exigència consisteix en no confondre el no-poder de l’educador amb la decisió de aprendre i el poder que te sobre les condicions que possibiliten aquesta decisió.
• La sexta exigència busca la inscripció en el si de qualsevol activitat eductiva la qüestió de la autonomia del subjecte amb l’oferiment de mitjans per a que es desenvolupa.
• La sèptima exigència es assumir la insostenible lleugeresa de la pedagogia

Per finalitzar la classe hem mostrat les nostres opinions cap al text. Hi havia una xicoteta part de la classe que li ha resultat dens però a altres els continguts els ha paregut interessants ens pareix que es rellevant per a la nostra funció de treballadors socials. Els texts ens ha servit per qüestionar-se algunes coses que pot ser abans no ho havíem fet.

MAI SABEM QUE VA A PASAR EN L’EUCACIÓ

Miriam Guillot