Sessió del dia 26 de Febrer

26/02/16 

• En aquesta classe iniciarem el Tema 3, observant i destacant conceptes i competències educatives de la Llei de Bases de Règim Local i la Llei de Serveis Socials. La finalitat d’aquest exercici és el detectar l’educació en les actuacions dels SsSs. 

Concretament es va destacar els següents articles: 

• Llei de Bases de Règim Local, es divideix en dos lleis: 
• Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local: 

1. Art. 25, apartat m, l, ñ, n. 

2. Art. 27, apartat e, f, h. 

• Llei 8/2010, del 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la comunitat valenciana: 

1. Art. 33, apartat o. 

• Llei de Serveis Socials: 

1. Art. 12, apartat a, b, c, d, e. 

2. Art. 15, concretament el programa de mediació. 

3. Art. 16. 

4. Art. 18. 

5. Art. 19. 

6. Art. 20, apartat a. 

7. Art. 21, apartat b, dins del qual el tercer punt. 

8. Art. 25. 

9. Art. 26. 

En aquest exercici observem que moltes de les actuacions dels serveis socials, en general, com dels serveis locals, tenen un component educatiu. 

• La segona part de la classe, ha sigut un intent d’observar uns projectes de la ciutat de Barcelona, com també de pobles dins d’aquesta. Hi havia una actitud i un ambient de classe, que al ser divendres, tothom volia anar-se’n a casa, per tant Carles, ens ha indicat la pàgina on anàvem a treballar, per així realitzar-ho per grups en casa, pel pròxim dia. Serà comunicat per via e-mail també. 

La pàgina, concretament, és interessant ja que observes projectes destinats a pobles o ciutats, com és Barcelona en aquest cas, per a que hi haja una inclusió social, i per tant, una millora en la qualitat de vida. Serà treballada en la pròxima sessió. 

Ainhoa Jareño

Parlem un poc dels paradigmes i acabem en Frankestein.

Aquest passat dijous 25 de Febrer, començarem la classe fent una recapitulació dels continguts donants la classe anterior. Continuarem en l’explicació dels paradigmes de les ciències socials ací vos deixem els paradigmes i una xicoteta explicació:

• El paradigma tecnològic o positivista: La ciència social es una ciència pura com les altres, es objectiva i hi ha que descobrir-la. Cada problema te una solució objectiva i clara.
• El paradigma interpretatiu o hermenèutic: La realitat social es crea a traves de les interaccions simbòliques i pautes de comportament. La realitat no es objectiva té tantes cares com persones hi ha, no hi ha una única realitat.
• El paradigma crític o dialèctic: És també el interpretatiu però afegeix que les percepcions dels subjectes venen donades per la situació dins de la societat i les seues condicions de la situació social en la que es troben.

En la segona part de la classe es dedicarem ha comentar el text de Frankestein i acabar-lo. Per començar podem remarcar diverses idees que hem extret alguns alumnes de la classe:

- El centre i la importància ha de recaure en el programa/contingut o en el alumne.

- Qüestiona dos pols de l’educació, hi ha que educar mostrant el món i el educat ja realitza la seua construcció , hem de fer una relació del subjecte en el món.

-El que sol ocórrer en els educats es que no es deixa dur i per tant lo normal es que l’educació no funcione i per tant es rebel·la i s’oposa, com pot ocórrer en l’adolescència.

- Es tracta de que l’educador a de donar les condicions per a que s’eduquen i ensenyen, no educar si no que tinguin les condicions adequades.

- No es tracta de fabricar al subjecte en la cultura ni al revés, primer has de conèixer la realitat i a partir d’ací pots qüestionar-la.

Hem destacat les 7 exigències que treballa el text:

• La primera exigència consisteix en renunciar a convertir la relació de filiació en una relació de causalitat o de possessió.
• La segona exigència consisteix en reconèixer a aquell que aplega com una persona que no pot fabricar-se al gust de l’educador.
• La tercera exigència conte una reconstrucció per part del subjecte, de sabers i coneixements que ha de inscriure’s en un el seu projecte.
• La quarta exigència constata que ningú pot posar.se en el lloc de l’altre i que l’aprenentatge suposa una decisió personal de la persona educada o que aprèn.
• La quinta exigència consisteix en no confondre el no-poder de l’educador amb la decisió de aprendre i el poder que te sobre les condicions que possibiliten aquesta decisió.
• La sexta exigència busca la inscripció en el si de qualsevol activitat eductiva la qüestió de la autonomia del subjecte amb l’oferiment de mitjans per a que es desenvolupa.
• La sèptima exigència es assumir la insostenible lleugeresa de la pedagogia

Per finalitzar la classe hem mostrat les nostres opinions cap al text. Hi havia una xicoteta part de la classe que li ha resultat dens però a altres els continguts els ha paregut interessants ens pareix que es rellevant per a la nostra funció de treballadors socials. Els texts ens ha servit per qüestionar-se algunes coses que pot ser abans no ho havíem fet.

MAI SABEM QUE VA A PASAR EN L’EUCACIÓ

Miriam Guillot 

Sessió del dia 19/03/2016

•      En aquesta sessió vam començar el power del Tema 1, explicant si és més convenient utilitzar la paraula intervenció o acció socioeducativa, del qual destacava un autor, en concret Úcar, X., que defensa la utilització de la paraula intervenció socioeducativa més que l’acció, però aquest també anomena que la intervenció sempre es troba acompanyada per una acció. 

    Com a crítica, es va anomenar en classe, que parlar d’intervenció ens pot dur a pensar que estem fóra de l’acció, sí que actuem, però la idea que duu la paraula és actuar fóra d’alguna cosa, mentre que parlar d’acció solament formes part del procés d’actuar. 

És interesant veure distints punts de vista sobre una paraula, hem de saber-les i saber interpretar-les cadascuna d’elles. 

     

• Després entràrem en l’explicació dels models d’intervenció socioeducativa, com són els de caritat, justícia social i inclusió social.  

      
     En primer lloc, el model de caritat no inclou l’educació perquè no vol canviar alguna situació sinó sols ajudar. Aquells que tenen diners, voluntàriament donen diners a les persones que tenen necessitats. 

     El model de justícia social, en segon lloc, naix a partir dels moviments obrers. Professionalitza la intervenció, és a dir, comencen a aparèixer els psicòlegs i les psicòlogues socials, els treballadors i treballadores socials, com també els educadors i educadores socials. El seu objectiu és la desigualtat social, és a dir, actua en contra de la desigualtat social. 

     En tercer lloc, donant per finalitzada la classe, s’explica el model d’inclusió social, en el que actua a favor de l’educació social. No s’actua sols en l’àmbit social, també en el cultural. S’ha de canviar en el sentit d’entendre el món, és a dir, canviar la cultura és canviar la manera de veure el món, per exemple, dir persones amb diversitat funcional en compte de minusvàlids. 

    Els models de justícia social i inclusió social són els que més ens acompanyen en la nostra professió. El model d’inclusió social, personalment al nostre grup, el portem molt a la pràctica, no professionalment però sí interactuant amb la gent, amb la societat. Per exemple, el exemple que es va anomenar en classe sobre els “minusvàlids” ho realitzem en el nostre entorn social. 

Ainhoa Jareño 

FRANKESTEIN

     En aquesta sessió  del dia 18 de Febrer , de Frankenstein s’ha parlat un poc de tot, però el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut aquests conceptes que expose a continuació.  

“El niño llega al mundo infinitamente pobre, y que no puede desarrollarse más que gracias a un entorno estimulante y a su inscripción en una cultura”, evident és que tothom arriba al món sense saber res, sense ningun tipus de coneixement, anem adherint-los amb el pas del temps i ensenyant-nos d’aquells educadors que ens eduquen. Aquests educadors ens ensenyen, ens ajuden a introduir-nos a la societat, però… hi ha que saber diferenciar entre introduir i modelar, i entre ajudar i fabricar. La funció d’un educador és tant sols introduir-nos d’una manera o altra a la societat, ajudant-nos a comprendre-la. Bé, com diu a un fragment del text “…que sea introducido y no moldeado, ayudado y no fabricado”.  

     Moltes vegades ens volen inculcar coneixements i creences que no van amb nosaltres, davant d’aquesta situació, els educants responen d’una manera negativa, ja que no ens estan educant, ens estan modelant al seu parèixer. “lo normal, en educación, es que la cosa <no funcione>: que el otro se resista, se esconda o se rebele. Lo normal es que la persona que se construye frente a nosotros no se deje llevar, o incluso se nos oponga, a veces, simplemente, para recordarnos que no es un objeto en construcción sino un sujeto que se construye”.  

      Si fem un breu resum d’aquests fragments de “Frankenstein educador” podríem arribar a la conclusió de que tot educador educa al seu parèixer sense tindre en compte la manera de ser del educant. Si ho relacionem amb el treball social, tant un/a educador/a social, com un/a treballador/a social deu de dirigir-se al usuari/educant d’una manera adequada, d’una manera que s’adapte a d’ell, d’un manera la qual el educant o l’usuari puga comprendre fàcilment tot el que se li diu.  

Marina Diez 

L'EDUCACIÓ COM A FABRICACIÓ

     El passat divendres 12 de Febrer vam comentar el text de “Frankestein el educador”, cadascú tenia que llegir-se quatre històries relacionades amb el mite de Frankestein, elegir la frase que més ens agradat, i comentar-la a classe.

     Primerament el text comença fent una introducció on ens explica que tot educador crea poder sobre el educant d’una manera o altra. Intenta comparar el mite de Frankestein amb la forma de educar d’un educador. Frankestein va crear al robot de la manera que ell va voler que siguera, com un educador quan educa, que educa al educant de la manera que ell vol que sigui. Al meu parèixer, crec que tot educador deuria d’educar d’una manera correcta, sense emportar-se al educant i a la seva educació al seu terreny. “¿Se puede ser educador sin ser un Frankestein?”.

     Una vegada introduït el text, fa una paradoxa sobre l’abella democràtica. A tots ens donen una identitat, però amb el pas del temps cadascú elegeix el seu camí.

     Què és educar? Educar no és tant sols desenvolupar una intel·ligència formal capas de resoldre problemes de gestió de la vida quotidiana o de encarar-se a dificultats de ordre matemàtic. Educar és, també, desenvolupar una intel·ligència històrica capas de discernir en que herències culturals està inscrit. És introduir a un univers cultural, un invers en el que els homes han aconseguit amansar fins cert punt la passió i la mort, l’angustia davant el infinit, el temor davant les pròpies obres, la terrible necessitat i la immensa dificultat de viure junts... en un món en el que queden algunes “obres” a les que es possible remitir-se, de vegades tan sols per a assignar paraules, sons o imatges o aquell que ens atormenta, tant sols per saber que no se està sol.

     Moltes vegades a l’hora d’educar es parla de la predicció creativa, la qual consisteix, i està demostrat, que si a un educador se li comenta que tal alumne té grans capacitats intel·lectuals, aquest educador va a tindre una mirada de cara al educant positiva. De igual manera que si li comenten coses negatives sobre algun educant, aquest va a tindre una visió negativa de cara al educant.

     La majoria de les vegades ens tant sols ens fixem en les primeres impressions o en els comentaris que rebem d’altra gent sobre algú en concret, però deuríem de donar un vot de confiança a tothom i no jutjar de primeres. “Desde que los professores empezaron a tratarle como un buen alumno, se convirtió de veras en uno: para que la gente merezca nuestra confiança, hay que empezar por dársela”.

     En resum, és podria dir que l’educació és un tipus de fabricació, tothom ens deixem educar i ens eduquem de la manera que el educador vol. És així que “el hombre es hecho por otros”.

Marina Díez Torremocha

TEATRE HOMLESS!

El dijous 11 de Febrer vam assistir a una activitat on poguérem gaudir d'un  “mini” teatre, on l’objectiu era observar a les persones sense sostre i com les persones que sí tenen alguna propietat on poder dormir, actuen sobre aquestes.

     Ens van mostrar que hi ha diferents tipus d’actuació, tant de les persones sense sostre com de les persones que sí tenen casa on poder passar la nit.

     Va ser molt interesant, especialment a aquest grup ens va arribar el missatge que volien transmetre, o almenys així creguem!

     El fet de fer conscient a les persones i el intentar “desnormalitzar” l’actitud que tenim la majoria de gent sobre les persones sense sostre, és el que s’hauria d’intentar fer, sobretot en la nostra professió, ja que el passar pel costat d’una persona sense sostre i no fer absolutament res, o agafar-les llàstima, o fins i tot el aprofitar-se d’aquestes per posar-se bona “propaganda” per haver-li donat un tros de pa, no són bones actituds, i això ha de canviar.

     Està bé el ajudar però no tenim que quedar-nos sols ahi, sinó anar més enllà i arribar a la justícia, ha de canviar el sistema per poder combatre aquest greu problema, i que aquestes persones, que són igual que tothom, tinguen una llar on passar la nit.

     S’ha de realitzar més activitats d’aquestes, i no sols d’aquests tema sinó de molt més, per mostrar-los a la societat i fer-la conscient d’on i amb qui realment estan convivint.

Ainhoa Jareño

PRIMERA SETMANA I COMENCEM EN ENERGIA

     El primer dia de classe per introduir-se en la matèria el professor va proposar fer una ronda per presentar-se cadascú i al mateix temps expressar que és per a nosaltres l'educació o el seu significat.

     Els termes que més aparegueren varen ser: llibertat, sentiment crític, allò que marca la diferencia, la base d'una persona, el motor del canvi i alguns més. Aquest exercici ens va fer reflexionar sobre tot el que rodeja a l'educació i la seua importància. Podem dir que hi ha dos punts de vista respecte a l'educació la acadèmica i la que va més enllà dels propis continguts.

     Per altra banda varem veure uns minuts de la pel·lícula “El pequeño Salvaje” que fa reflexionar entre les diferencies d'un animal i una persona, i la importància de l'educació i la cultura que ens introdueixen els nostres pares des de el nostre naixement. A més la socialització, el raonament i el llenguatge juguen un paper molt important. Ací deixem una mostra de la pel·lícula per fer-vos reflexionar: 

     Al dia següent començarem comentant el text “Pedagogia del oprimit” de Paulo Freire mitjançant fragments que tenia cada alumne/a per tal de que així tot el món pogués  llegir i comentar-lo. Aquest text ens mostra clarament la importància de la forma d'educar dels professors, ja que es molt important que els professors no introdueixin sols continguts als alumnes sinó que aquests aprenguin per ells mateixos mitjançant la capacitat de analitzar els continguts i reconstruir el seu propi pensament i opinió.  Per tal de que en un futur siguin ciutadans en pensament crític  i propi.

Salut Galiano i Míriam Guillot