lunes, 14 de marzo de 2016

Experiències de les ciutats educadores i la Unitat 4

En aquesta classe del 4 de Març, començarem parlant de les experiències de les ciutats educadores, on cada grup hem comentat l’experiència que més ens ha agradat i/o ens a paregut interessant. A nosaltres ens han agradat dos en particular, un que s’anomena Comida escolar ecológica i l’altre “La Tarjeta POP”. 


Imagen El que s’anomena Comida escolar ecológica, que s’ha realitzat en una ciutat de França, i tracta de millorar la salut dels xiquets en els menjadors de les escoles públiques mitjançant la introducció de més fruita, verdura i menjar amb menys matèria grassa d’animal i/o industrial, a més aquest projecte també tracta de millorar l’economia de la ciutat, mitjançant la contractació de persones en situació de vulnerabilitat social, i per últim, també tracta de millorar la cohesió social mitjançant la reducció dels costos per a les famílies amb ingressos més baixos, per tal de que tots puguen tindre una alimentació de qualitat. 



Imagen

El segon projecte que ens va parèixer molt interesant és l’anomenat La Tarjeta Pop que es va realitzar també en una ciutat de França, el qual tracta de millorar la integració i participació dels joves de la ciutat mitjançant diferents accions ciutadanes com per exemple, ajudar als més menuts a realitzar els deures d’escola o fer companyia a les persones majors que es troben soles, i per compensar-los els joves obtenen una targeta la qual ofereix diversos avantatges, com per exemple descomptes en activitats d’oci.  
Mitjançant la visió d’alguns projectes de ciutats educadores, hem vist que fora de l’escola també es pot seguir educant, i que les ciutats poden ser espais per millorar l’educació de les persones i la seua participació, i també, mitjançant aquests projectes, les entitats associatives també poden participar compartint els seus projectes.  

En l’altra part de la classe hem iniciat la unitat 4 per tal de començar a pensar ja en el projecte. Hem vist que per començar un projecte és molt important entendre el context i analitzar el lloc on es va a treballar. Per tal de fer un anàlisi del context s’ha d’anar al lloc i analitzar a les persones que van a formar part del projecte i el territori. A més, és molt important que en el projecte estiga l’opinió de les persones, ja que aquestes forment una part fonamental.  
Per acabar, una de les coses que digué el professor que ens agradà molt, es que moltes vegades no és necessari crear un projecte de nou, sinó que pots agafar parts o característiques d’altres projectes ja realitzats i adaptar-les al teu.  

Salut Galiano Giménez 

miércoles, 9 de marzo de 2016

Sessió del dia 26 de Febrer

26/02/16 
  • En aquesta classe iniciarem el Tema 3, observant i destacant conceptes i competències educatives de la Llei de Bases de Règim Local i la Llei de Serveis Socials. La finalitat d’aquest exercici és el detectar l’educació en les actuacions dels SsSs. 
Concretament es va destacar els següents articles: 
  • Llei de Bases de Règim Local, es divideix en dos lleis: 
  • Llei 7/1985, del 2 d’abrilreguladora de les bases del règim local: 
  1. Art. 25, apartat m, l, ñ, n. 
  1. Art. 27, apartat e, f, h. 

  • Llei 8/2010, del 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la comunitat valenciana: 
  1. Art. 33, apartat o. 

  • Llei de Serveis Socials: 
  1. Art. 12, apartat a, b, c, d, e. 
  1. Art. 15, concretament el programa de mediació. 
  1. Art. 16. 
  1. Art. 18. 
  1. Art. 19. 
  1. Art. 20, apartat a. 
  1. Art. 21, apartat b, dins del qual el tercer punt. 
  1. Art. 25. 
  1. Art. 26. 
En aquest exercici observem que moltes de les actuacions dels serveis socials, en general, com dels serveis locals, tenen un component educatiu. 

  • La segona part de la classe, ha sigut un intent d’observar uns projectes de la ciutat de Barcelona, com també de pobles dins d’aquesta. Hi havia una actitud i un ambient de classe, que al ser divendres, tothom volia anar-se’n a casa, per tant Carles, ens ha indicat la pàgina on anàvem a treballar, per així realitzar-ho per grups en casa, pel pròxim dia. Serà comunicat per via e-mail també. 
La pàgina, concretament, és interessant ja que observes projectes destinats a pobles o ciutats, com és Barcelona en aquest cas, per a que hi haja una inclusió social, i per tant, una millora en la qualitat de vida. Serà treballada en la pròxima sessió. 

Ainhoa Jareño

Parlem un poc dels paradigmes i acabem en Frankestein.

Aquest passat dijous 25 de Febrer, començarem la classe fent una recapitulació dels continguts donants la classe anterior. Continuarem en l’explicació dels paradigmes de les ciències socials ací vos deixem els paradigmes i una xicoteta explicació:
  • El paradigma tecnològic o positivista: La ciència social es una ciència pura com les altres, es objectiva i hi ha que descobrir-la. Cada problema te una solució objectiva i clara.
  • El paradigma interpretatiu o hermenèutic: La realitat social es crea a traves de les interaccions simbòliques i pautes de comportament. La realitat no es objectiva té tantes cares com persones hi ha, no hi ha una única realitat.
  • El paradigma crític o dialèctic: És també el interpretatiu però afegeix que les percepcions dels subjectes venen donades per la situació dins de la societat i les seues condicions de la situació social en la que es troben.


En la segona part de la classe es dedicarem ha comentar el text de Frankestein i acabar-lo. Per començar podem remarcar diverses idees que hem extret alguns alumnes de la classe:

- El centre i la importància ha de recaure en el programa/contingut o en el alumne.
- Qüestiona dos pols de l’educació, hi ha que educar mostrant el món i el educat ja realitza la seua construcció , hem de fer una relació del subjecte en el món.
-El que sol ocórrer en els educats es que no es deixa dur i per tant lo normal es que l’educació no funcione i per tant es rebel·la i s’oposa, com pot ocórrer en l’adolescència.
- Es tracta de que l’educador a de donar les condicions per a que s’eduquen i ensenyen, no educar si no que tinguin les condicions adequades.
- No es tracta de fabricar al subjecte en la cultura ni al revés, primer has de conèixer la realitat i a partir d’ací pots qüestionar-la.


Hem destacat les 7 exigències que treballa el text:
  • La primera exigència consisteix en renunciar a convertir la relació de filiació en una relació de causalitat o de possessió.
  • La segona exigència consisteix en reconèixer a aquell que aplega com una persona que no pot fabricar-se al gust de l’educador.
  • La tercera exigència conte una reconstrucció per part del subjecte, de sabers i coneixements que ha de inscriure’s en un el seu projecte.
  • La quarta exigència constata que ningú pot posar.se en el lloc de l’altre i que l’aprenentatge suposa una decisió personal de la persona educada o que aprèn.
  • La quinta exigència consisteix en no confondre el no-poder de l’educador amb la decisió de aprendre i el poder que te sobre les condicions que possibiliten aquesta decisió.
  • La sexta exigència busca la inscripció en el si de qualsevol activitat eductiva la qüestió de la autonomia del subjecte amb l’oferiment de mitjans per a que es desenvolupa.
  • La sèptima exigència es assumir la insostenible lleugeresa de la pedagogia



Per finalitzar la classe hem mostrat les nostres opinions cap al text. Hi havia una xicoteta part de la classe que li ha resultat dens però a altres els continguts els ha paregut interessants ens pareix que es rellevant per a la nostra funció de treballadors socials. Els texts ens ha servit per qüestionar-se algunes coses que pot ser abans no ho havíem fet.

MAI SABEM QUE VA A PASAR EN L’EUCACIÓ


Miriam Guillot 

martes, 8 de marzo de 2016

Sessió del dia 19/03/2016


  •      En aquesta sessió vam començar el power del Tema 1, explicant si és més convenient utilitzar la paraula intervenció o acció socioeducativa, del qual destacava un autor, en concret Úcar, X., que defensa la utilització de la paraula intervenció socioeducativa més que l’acció, però aquest també anomena que la intervenció sempre es troba acompanyada per una acció. 

    Com a crítica, es va anomenar en classe, que parlar d’intervenció ens pot dur a pensar que estem fóra de l’acció, sí que actuem, però la idea que duu la paraula és actuar fóra d’alguna cosa, mentre que parlar d’acció solament formes part del procés d’actuar. 
És interesant veure distints punts de vista sobre una paraula, hem de saber-les i saber interpretar-les cadascuna d’elles. 
     
  • Després entràrem en l’explicació dels models d’intervenció socioeducativa, com són els de caritat, justícia social i inclusió social.  
      
     En primer lloc, el model de caritat no inclou l’educació perquè no vol canviar alguna situació sinó sols ajudar. Aquells que tenen diners, voluntàriament donen diners a les persones que tenen necessitats. 

     El model de justícia social, en segon lloc, naix a partir dels moviments obrers. Professionalitza la intervenció, és a dir, comencen a aparèixer els psicòlegs i les psicòlogues socials, els treballadors i treballadores socials, com també els educadors i educadores socials. El seu objectiu és la desigualtat social, és a dir, actua en contra de la desigualtat social. 

     En tercer lloc, donant per finalitzada la classe, s’explica el model d’inclusió social, en el que actua a favor de l’educació social. No s’actua sols en l’àmbit social, també en el cultural. S’ha de canviar en el sentit d’entendre el món, és a dir, canviar la cultura és canviar la manera de veure el món, per exemple, dir persones amb diversitat funcional en compte de minusvàlids. 

    Els models de justícia social i inclusió social són els que més ens acompanyen en la nostra professió. El model d’inclusió social, personalment al nostre grup, el portem molt a la pràctica, no professionalment però sí interactuant amb la gent, amb la societat. Per exemple, el exemple que es va anomenar en classe sobre els “minusvàlids” ho realitzem en el nostre entorn social. 

Ainhoa Jareño 

FRANKESTEIN


     En aquesta sessió  del dia 18 de Febrer , de Frankenstein s’ha parlat un poc de tot, però el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut aquests conceptes que expose a continuació.  
El niño llega al mundo infinitamente pobre, y que no puede desarrollarse más que gracias a un entorno estimulante y a su inscripción en una cultura”, evident és que tothom arriba al món sense saber res, sense ningun tipus de coneixement, anem adherint-los amb el pas del temps i ensenyant-nos d’aquells educadors que ens eduquen. Aquests educadors ens ensenyen, ens ajuden a introduir-nos a la societat, però… hi ha que saber diferenciar entre introduir i modelar, i entre ajudar i fabricar. La funció d’un educador és tant sols introduir-nos d’una manera o altra a la societat, ajudant-nos a comprendre-la. Bé, com diu a un fragment del text …que sea introducido y no moldeado, ayudado y no fabricado”.  

     Moltes vegades ens volen inculcar coneixements i creences que no van amb nosaltres, davant d’aquesta situació, els educants responen d’una manera negativa, ja que no ens estan educant, ens estan modelant al seu parèixer. lo normal, en educación, es que la cosa <no funcione>: que el otro se resista, se esconda o se rebele. Lo normal es que la persona que se construye frente a nosotros no se deje llevar, o incluso se nos oponga, a veces, simplemente, para recordarnos que no es un objeto en construcción sino un sujeto que se construye”.  

      Si fem un breu resum d’aquests fragments de “Frankenstein educador” podríem arribar a la conclusió de que tot educador educa al seu parèixer sense tindre en compte la manera de ser del educant. Si ho relacionem amb el treball social, tant un/a educador/a social, com un/a treballador/a social deu de dirigir-se al usuari/educant d’una manera adequada, d’una manera que s’adapte a d’ell, d’un manera la qual el educant o l’usuari puga comprendre fàcilment tot el que se li diu.  

Marina Diez